Amb la sala d’actes del Casal d’Entitats plena de gent, majoritàriament persones grans de la vila, divendres passat es va presentar el dvd “Sant Sadurní d’Anoia: l’evolució d’una vila”, un treball de memòria històrica promogut per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament i realitzat per l’empresa Sabem.com, amb l’assessorament del Centre d’Estudis Sadurninencs (CES) i altres persones de la vila. El gruix central de l’acte va ser la projecció d’aquest document visual de més d’una hora de durada i que té com a fil conductor els records de 31 persones de Sant Sadurní. Aquestes declaracions es combinen amb imatges antigues i actuals de la vila, amb l’objectiu de plasmar la seva evolució. L’alcalde, Joan Amat, que va presidir l’acte, va dir que aquest dvd és una magnífica eina per transmetre d’avis a néts un munt de fets i vivències de Sant Sadurní que els més joves desconeixen. Per la seva banda, el regidor de Cultura, Xavier Rojo, va anunciar que aquest vídeo forma part d’una trilogia, que inclou també la Guerra Civil i la societat sadurninenca, que hi ha voluntat d’editar en els propers anys. Rojo va afegir que això explica que algunes de les 31 persones entrevistades –entre el novembre de 2009 i febrer de 2010- gairebé no surtin en aquest primer vídeo. També va aprofitar per agrair la feina feta pel Centre d’Estudis Sadurninencs i per la tècnica de Cultura, Teresa Raventós. Finalment, Esteve Teixidó, en nom de l’empresa Sabem.com!, va assenyalar que Sant sadurní ha viscut en els darrers 100 anys els canvis més grans de la seva història. “S’ha passat del llenguatge de la terra al llenguatge de l’ordinador, i és important que aquest traspàs d’informació entre diverses generacions es faci no solament a través dels llibres d’història sinó també de la transmissió oral, de la paraula, el gest i el to d’aquests avis”, va puntualitzar Teixidó.

Un poble molt diferent

El viatge al passat que proposa el vídeo ens recorda que, a principis del segle XX, Sant Sadurní tenia 3.000 habitants que vivien bàsicament de la terra. Aleshores, els carrers no estaven asfaltats i el poble estava completament envoltat de vinyes. Hi havia un bon nombre de fonts repartides pel municipi i la majoria de les cases eren conegudes pel seu renom. D’aquestes i moltes altres coses parlen un grapat d’homes i dones que majoritàriament superen els 80 anys. També il•lustren als seus convilatans sobre el tipus d’habitatges que hi havia fa gairebé un segle, amb la premsa, el cub i l’estable, perquè era habitual fer-se el vi a casa i tenir animals. A més de la vinya, moltes cases tenien gallines i conills, i es criaven porcs, que després es sacrificaven en la típica matança, que era tot un esdeveniment. També hi havia l’escorxador. L’hivern era dur i el braser indispensable. Moltes cases tenien pous i preparaven el menjar amb la cuina econòmica. Els safareigs públics eren espais de trobada, i també es feia la bugada de la roba amb cendra. L’electricitat va arribar el 1900 procedent de la turbina de Can Codorniu i més endavant, el 1929, es va crear la Cooperativa Elèctrica Sadurninenca. Amb la guerra van arribar les restriccions. Les Fires, al setembre, tenien un caire comercial i servien per comprar els cavalls i el bestiar que es necessitava per començar la verema. El raïm es xafava amb els peus i tot el procés d’elaboració del vi i el cava era manual. No hi faltaven petites botigues i establiments familiars, a més de dues fondes: Xic Maxina i Cal Ton de la Fonda. El tren de vapor, que va arribar el 1865, era el principal mitjà de comunicació, al costat de les tartranes i els cotxes de línia. Hi havia molts oficis que s’han perdut, com ara matalassers, espardenyers o terrissaires. 

Fins al 1967, a la vila hi havia un campaner i els repics de campanes marcaven els ritmes diaris i avisaven dels fets extraordinaris. Tampoc hi faltaven fàbriques de filats, ceràmica i paper, a més d’algun taller metal•lúrgic, però sobretot va créixer de manera exponencial el nombre de caves, començant per Codorniu, Rigol, Freixenet i Calixtus, entre altres. La presència de conreus de cereals es completava amb la batuda a l’Era. La major part dels pagesos eren rabassaires i hi havia associacions que arbitraven els conflictes. La Germandat donava cobertura als treballadors quan estaven malalts. Les principals societats de la vila eren el Centre, que aplegava gent de dretes, i l’Ateneu Agrícola, abans Ateneu Fraternitat, d’esquerres. Els metges eren figures molt valorades i properes als pacients, com ara els doctors Planas, Deó i Casas. Els nadons naixien a casa, ajudats per les llevadores, i els remeis casolans eren una pràctica habitual. El telèfon va arribar cap al 1900, però només tenien aparell les cases més adinerades, mentre que la resta havia d’anar a l’oficina que hi havia a la plaça de l’Ajuntament. També eren molt populars a les cases els aparells de ràdio. Mentrestant, a l’ombra de les caves, va anar emergint una indústria auxiliar de maquinària diversa, rentat d’ampolles i impremtes, a més dels boters o les casolanes màquines de fer morrions. Als anys 50 i 60 van arribar un nombre important d’immigrants perquè hi havia demanda de mà d’obra, molts dels quals es van allotjar inicialment a Cal Benaiges. La necessitat de nous habitatges va fer que la Parròquia, algunes empreses i cooperatives edifiquessin les urbanitzacions del Dr. Salvans, els Habitatges Codorniu o els Habitatges Vilarnau. Tot plegat va anar alternat la fesomia de la vila, es van anar asfaltant els carrers i es va construir el clavegueram. El gran nombre de canvis, alguns més reeixits que altre, ha acabat transformant la vila. Com diu un dels entrevistats, ara hi ha molt poca gent que xiula i canta pel carrer, quelcom que abans era molt comú. 

Moltes de les persones que surten al vídeo van assistir a l’acte i es van emocionar contemplant les imatges. Després es va repartir un exemplar per a cada família. Des d’aquest dilluns, la resta de famílies de la vila poden passar pel Casal d’Entitats a recollir la seva còpia. Aquest dvd agafa enguany el relleu a les publicacions que l’Ajuntament edita tradicionalment per Sant Jordi, amb el patrocini de la Fundació Cultural Parera.