Dilluns a la nit Sant Sadurní d’Anoia va tornar a vèncer la plaga de la fil·loxera, en una plaça de l’Església groga i plena de gom a gom.

A les 10 de la nit els entremesos i participants fan una cercavila de foc, música i ball des del Raval fins la plaça de l’Església. Un cop allà, abans de començar té lloc una petita representació teatral on es recorden els objectius i significat de la Festa de la Fil·loxera i les recomanacions tant per al públic com per als participants.

Ja a la plaça de l’Església, la Festa de la Fil·loxera comença amb el primer ball de pagesos, que dansen en dues rotllanes per a representar la tranquil·litat dels habitants de Sant Sadurní abans que arribés la plaga de la fil·loxera. La placidesa de la vida local i de tota la plaça s’acaba de sobte quan s’apaguen els llums i tot l’espai és ocupat pel primer atac de la fil·loxera. Primer ho fa la fil·loxera gran, a continuació entren en escena les fil·loxeretes i finalment torna a entrar la fil·loxera, sempre mentre toquen els timbalers.

La conseqüència de l’atac de la fil·loxera es pot veure seguidament amb la primera aparició del ceps, que fan acte de presència per ballar, carregats amb petards de foc vermell, un color impropi dels ceps que simbolitza la malaltia de la planta. És el millor moment per a que els amants del foc, convenientment protegits, es puguin afegir a la festa i ballin al costat dels ceps.

Un cop han pres consciència de la importància de la plaga, els pagesos tornen a fer la seva aparició, ara no per a celebrar res sinó per a plantejar-se què poden fer per lluitar contra la fil·loxera. El desordre i el desconcert de la població posa en marxa les forces vives locals. La primera trobada dels Set Savis de Grècia, que ballen solemnes al ritme d’un valset, acaba sense que hagin trobat de moment la manera de resoldre el problema.

La fil·loxera torna a demostrar la seva ferocitat i es fa amb el domini de la plaça. El so dels petards i dels timbals fan d’acompanyament musical de la bèstia. Com en la seva primera aparició, primer apareix la fil·loxera, seguida de les fil·loxeretes i de nou la fil·loxera gran.

En la seva segona aparició, els Set Savis de Grècia troben la solució contra la fil·loxera: replantar les vinyes amb peus de cep americans, que són immunes a la plaga. Un cop vençuda la plaga, tornen a aparèixer els ceps, però ara carregats amb foc verd. Són els ceps de peu americà, immunes a la fil·loxera, que tornen a portar vida a la població tot seguint el ritme d’una de les peces més alegres del repertori de la Festa.

Per a celebrar la victòria sobre la plaga, la festa s’acaba amb una ruixada general de cava, mentre la música convida a tots els participants i al públic assistent a ballar al mig de la plaça per a celebrar la culminació d’una nova edició de la Festa de la Fil·loxera.

Podeu veure més imatges al Flickr de l’Ajuntament